Al Xiru'40 fem coses una mica estranyes. Tenim esperit d'aventura, què hi farem!. Feia dies que no anàvem al nostre estimat Montsant i avui ens hem decidit per seguir la ruta número 2 de les proposades per Parc Natural. Els llibres ens parlàvem de tres hores. El cartell indicador de Sant Antoni ens indica 3h 40 min. Som valentes i ens hi atrevim, tot i que el cartell indica "dificultat alta" i no apta per nens i persones amb vertígen. Portem aigua, menjar i el dia és llarg. A més a més els homes ens esperen a Sant Antoni amb una bona paella que ja veurem en quina hora ens la menjarem.
Sortim de l'ermita de Sant Antoni d'Ulldemolins, per una pista ampla i ben senyalitzada, seguint l'antic camí de Margalef. La pista acaba a les Cadolles Fondes al riu Montsant on aquest s'ha obert pas entre unes estretes gorges obertes al conglomerat. La vegetació és abundant.

el temps d'aquest cartell és massa curt!!	al mirador de les Cadolles

A partir d'aquí continuem pel congost observant les curioses formacions que l'erosió ha produit a les roques, així com les balmes que es troben sota les roques. Al cap d'una hora, més o menys, arribem a l'ermita de Sant Bartomeu de Fraguerau, travessant un pont penjat i una densa vegetació. Sota d'una balma es conserven les parets de la vivenda dels ermitans. L'ermita està sobre unes roques a mig del barranc, tancant el congost. Es diu que és la més antiga del Montsant, data del segle XII. Últimament ha estat restaurada.

Retornem al punt i agafem el camí de Margalef, que va agafant pujada i girant cap al sud. Aviat agafem un corriol assenyalat amb l'indicador de l'itinerari nº2. Anem guanyant alçada ràpidament i arribem a un collet on ja es veuen els estrats inclinats dela cresta dels Ventadors. El camí es comença a fer difícil i ara s'enfila per sobre la cresta rocosa que ens portarà al Portell dels Ventadors, deixant a la dreta un roure cremat com a testimoni del gran incendi que el 1994 que va patir aquesta muntanya. En algun moment pensem recular, perquè hem de grimpar una mica i comença a costar. Confiem que passat aquest coll, ja serà més fàcil. Ànims!!

ja està passat el més difícil	ja falta poc...!!
vistes de la part nord de la serralada	Ulldemolins al fons

El camí segeueix pujant i després d'una pujada sembla que sempre n'hi ha una altra. Aviat trobarem la Punta dels Pins Carrassers i més enllà veiem el Grau del Llop i de moment sembla impossible que s'hi pugui baixar. Ens cal fer servir les mans i ajudar-nos de la vegetació. La baixada és forta. Passada una font el camí es suavitza, però seguim baixant. Al cap de 5 hores i mitja de la sortida arribem a l'ermita de Sant Antoni i gaudim d'un excel·lent dinar. Ha estat més dur del que pensàvem, però creiem que ha volgut molt la pena.

un final a Santa Magdalena